Des de quan som valencians?

M’ha agradat molt el llibre “Els valencians, des de quan son valencians?”, de Vicent Baydal, que es va presentar a Novelda divendres passat 5 de maig i del que, per cert, tinc una dedicatòria per a elfilferro.com i els seus seguidors.

 

He de reconèixer que em vaig apropar al llibre amb molta desconfiança, perquè el tema aquest de l’aparició de les consciències col.lectives és un dels més polititzats de l’Història, per aixó de que tots els nacionalismes en fan veritables barabaritats en tal de trobar els seus origins quan més lluny millor.

 

En eixe sentit, la tasca de Vicent Baydal és impecable; primer defineix qué és el que ha d’enténdre-se per a cosnciència col.lectiva; després estableix la seua tesi sobre quan va aparèixer la dita conciència, per a finalment acabar demostrant-la amb una detallada exposició dels fets que la sostenen.

 

Primerament, el autor ens diu que la consciència col.lelctiva és un fenomen que es genera de d’alt cap a baix, es a dir, que son les clases dominants les que decideixen adoptar-la i que ho fan perquè, en fer-ho, l’utilitzarán com eina per a assolir quotes més altes de poder i de beneficis. Una vegada adoptada, la dita consciència es trasllada al llenguatge, generalmente amb un gentilici propi, i es aquí, amb la generalització del gentilici, com pot ser detectada l’aparició en la història de la consciencia col.lectiva, o si més no, l’adopció d’ella per part de les clases dominants.

 

Dit aixó, el llibre conclou que que la consciència col.lectiva del poble valencià com a tal, com a una comunitat diferenciada dels pobles aragonés i català, no naix amb la creació del Regne de Valencia el 1238, sinò que tardà vora 150 anys més en donar-se i que no ho farà fins als anys 1360-70, precisament quan naix la Diputació del General (origen de la Generalitat) i quan definitivament el gentilici “valencià” comença a utilizar-se massivament.

 

 

A continuació, el senyor Baydal detalla els fets que van tindre lloc en eixe temps i estudia els documents que ens van generar per a oferir-nos una ampla estampa de la societat medieval valenciana i de cóm funcionaven llavors les dinàmiques de poder feudal; un rei que es trau de la màniga un regne nou per a frenar el poder que estaben assolint els cavallers aragonesos; una noblesa militar aragonesa que no té cap intenció de cedir amb el que considera dret seu; una emergent societat urbana, composta de patricis, mercaders, i artesans, que es sent forta per a enfrontar-se als nobles i al rei i tot amb tal de mantindre i augmentar els seus beneficis, i un entorn, una coyuntura internacional que afectarà i modelarà la força i els interessos de tots els involucrats.

 

En una primera fase, desde la conquesta de València el 1238 fins als anys 1280, estariem davant un moment de enfrontament entre els senyor aragonessos, que no volen l’implantiació dels Furs a les seues posesiones, i els patricis de les ciutats reials, que veuen com la no extensió dels Furs perjudica el comerç i els seus interesos. Aquesta fase acabará acabarà amb guerra oberta entre senyors i ciutats que es decantarà de part dels senyors. Però la corona necessita de ambdós, tant dels exercits dels senyors aragonessos como dels diners de les prósperes ciutats reials, un equilibri que acabarà vora els anys 1310-1320, quan les corts accepten la creació d’un nou impost indirecte d’aplicació en tot el regne. En aquest momento els Furs es modifiquen per a incloure moltes de les exigències dels senyors, el que fa que, per fi, començe a apareixer el gentilici valencià, i quan les corts diuen ser una representació del general del regne.

 

Una darrera fase es donará desde llavors fins als anys 1360; els nous Furs cada vegada es apliquen en més llocs i les corts cada vegada parlen més de decidir en nom dels valencians habitants del regne. Finalment, la guerra contra Castella accelerarà, com totes les guerres, el sentitment col.lectiu. La guinda será la necessitat que té el rei dels diners de les ciutats, el que fara que el monarca, a més de necesitar l’aporbació dels estaments per a recaptar diners, acabe cedint també la facultat de gestionar els pagaments, una cosa totalment inusual en altres regnes, com per eixemple Castella. Per a la recaptación i gestió dels pagaments es creará la diputación del General, d’on poc després eixirá la Generalitat, definitiva mostra de l’aparició de la conciència col.lectiva valenciana.

 

Per la part que ens toca, cap a la fi del llibre el autor en fà una interesant referència a la situació al sud del regne; donat que les terres al sud de Xixona tardaren quasi cent anys en incorporar-se al regne de València, quan ho fan ja porten un sègle de lleis castellanes, el que podría haver provocat un xoc i, posiblement, una mena de conciència col.lectiva contraposada a la de la resta del regne.

 

De fet, es per eixes dates, el 1366, quan es crea la gobernació d’Oriola, el que suposaba per primera vegad dividir el regne en dos administracions; Oriola i València.

 

Resumint, un llibre molt interesant tant per la demostració que fa de la tesi proposta com per el detall de la història del primer segle i mitj de la nostra historia.

 

- - - - -

 

Tornar al Inici

 

 

 

 

Please reload

  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon

La Historia contada noticia a noticia

   ÚLTIMA MODFIICACIÓN

           3 JUNIO 2020

INVIERNO 1224