300 anys de l'Academia de Guardiamarinas

Enguany es celebra el trescents aniversari de la fundació de l’Academia de Guardiamarinas de Cadis, establida al 1717 per José Patiño, secretari d’Estat amb Felip V i un dels grans reformadors del segle XVIII. Al respecte, portem açí l’article publicat per El País on es destaca l’important paper que la dita institució va tindre en el desenvolupament de les matemàtiques esponyoles de l’Ilustració.

 

I, cóm no, parlar de l’Academia de Guardiamarinas es parlar de Jorge Juan, ja que va ser a ell a qui, mes tard, el marqués de la Ensenada li va encarregar la modernització del programa formatiu de l’escola.

 

Perquè l’Academia, en el moment de la seua fundació, arrossegava els mateixos problemes que la resta de la formació científica a Espanya: havia donat l’esquena als avanços científics i havia quedat reclosa en l’ensenyament escolàstic medieval. Per eixemple, estava prohibit enseyar les teories de Galileu i de Tycho Brahe perquè, segóns el director de llavors, “contradecían las Sagradas Escrituras”. I no parlem ja de las noves matemàtiques creades per Newton quaranta anys enrere.

 

Eixa formació tradicional es la que rep Jorge Juan quan ingressa a l’Academia en 1729, a l’edat de 21 anys. Jorge Juan destacarà força com a estudiant, on els seus companys el batejarán com “Euclides”, i a l’acabar els estudis, en 1734, és quan es proposat, junament amb Antonio de Ulloa, per acompanyar a l’expedició francesa que es dirigeix al Perú a medir un arc de meridià.

 

I será allí, en els llargs anys passats al Perú, on Jorge Juan aprofundirà en els coneiximents newtonians i els cálculs astronòmics baix el magisteri de científics de la talla de Louis Godin o Pierre Bouguer.

 

Quatre anys després de tornar del Perú, el 1749, Jorge Juan publicarà les seues conclusions del viatje en l’obra “Observaciones Astronómicas y Phísicas (…) en el reyno del Perú”. Aquest llibre li donà fama nacional i internacional y li va permetre 1) inngresar a les grans acadèmies de ciències d’Europa, i 2) ser triat per el marqués de la Ensenada per a dirigir i reformar l’Academia de Guardias Marinas (1752).

 

El plà de reformes va ser força ambiciós: preveia augmentar el nombre de alumnes, contractar nou professorat, millorar el nivel de les matemàtiques, disposar d’impremta propia… i construir el primer observatori astronòmic d’Espanya. A més, Jorge Juan aportava nous coneiximents sobre construcció naval apresos quan va estar d’espia a Anglaterra, els anys 1748-49.

 

No totes les reformes es van podre dur a terme, o no ho van fer amb la profunditat esperada, perquè poc després, el 1757, el marqués de l’Ensenda queia en desgràcia i Jorge Juan perdia l’important suport que rebia del secretari d’Estat. Juan deixava l’Academia i l’Armada no havia aconsseguit els avenços que ell esperava obtindre. Tot i aixó, Jorge Juan va seguir alertant de la necessitat de millores i trevallant en les matemàtiques, l’astronomia i la construcció naval, coneixments tots que va recollir a la magnífica obra “Examen Marítimo”, publicada el 1771.

 

Però les seues queixes no van obtindre resposta. Jorge Juan moria poc després, el 1773, i quarant anys més tard, el 1805, l’Armada espanyola perdia prácticament tota la seua flota en un enfrontament contra els anglesos, prop de cap Tafalgar. I sense la flota, el control del imperi colonial es imposible. Aquest es va afeblir tant que en poc més de trenta anys Espanya havia perdut totes les colonies continentals d’América.

 

Article: ¿Quién modernizó las matemáticas españolas hace tres siglos? La Armada, en El País.

Exposició: 300 años de la Real Academia de Guardiamarinas, Museo Naval de Madrid.

 

 

Please reload

  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon

La Historia contada noticia a noticia

   ÚLTIMA MODFIICACIÓN

           6 JUNIO 2020

PRIMAVERA 1223